Ara fa 100 anys, el 1921, es va constituir el Sindicato Vitivinícola y Caja Rural de San Medín. Conegut popularment com Celler Cooperatiu, va esdevenir l’associació pagesa de més pes a Sant Cugat. L’any següent, el 1922, s’establia a la vila la família Cabanas, matriu d’una nissaga de fotògrafs que, amb el seu ofici, va generar la crònica visual de més de 50 anys de la ciutat, entre finals de la dècada de 1930 i el 1992. En motiu del centenari de la fundació del sindicat aquesta mostra recopila les imatges captades pels Cabanas a l’entorn d’aquesta institució. Pel període que abasten, no capten els anys d’arrencada del Celler ni l’efervescència durant la República, però il·lustren de manera única el que el Celler va significar a Sant Cugat al període de postguerra i fins al declivi de l’entitat.
El Sindicato Vitivinícola y Caja Rural de San Medín tenia com a objectiu millorar les condicions de vida i treball dels seus associats, tots ells pagesos dedicats a la vinya i el vi. La fórmula, impulsada des de la Mancomunitat de Catalunya arreu per fer front a la crisi del sector, era la construcció d’un celler cooperatiu per elaborar i vendre el vi de manera conjunta i més profitosa. Aquesta experiència col·lectiva va permetre sostenir la viticultura unes dècades més, amb gran esforç a causa de la duresa del propi treball pagès i de les dificultats derivades del context polític canviant. El Celler no va ser aliè al conflicte social al camp, que enfrontava pagesia de base i grans hisendats, ni a la guerra civil i la postguerra. A finals dels 80 va arribar a la seva fi amb el declivi del conreu de la vinya. Avui dia ens queda el magnífic edifici dissenyat per Cèsar Martinell, una part reduïda de les antigues instal·lacions. I en la memòria, la història de centenars de famílies pageses que van organitzar la seva vida a l’entorn del Celler, al centre de la vida econòmica i social del Sant Cugat rural més recent.
La nissaga de fotògrafs Cabanas està formada per Joan Cabanas Alibau i els seus fills Elisabet i Carles Cabanas Rosell. A la dècada de 1930 Joan Cabanas va començar a vendre material fotogràfic al seu taller de bicicletes, i aviat complementà aquest servei establint-se com a fotògraf professional, el primer de Sant Cugat. A la seva mort el 1952 el va succeir la seva filla Elisabet, i poc després el seu fill Carles, que s’ocupà del negoci fins que tancà el 1992.
Els Cabanas van desenvolupar gran part del seu ofici com a fotògrafs de retrats i cerimònies de les famílies santcugatenques, però alhora van realitzar també una extensa tasca de fotografia documental que ha deixat a la ciutat imatges úniques del Sant Cugat de la postguerra, del franquisme i la transició, del pas de la vila a ciutat, de les tradicions i el dia a dia dels santcugatencs. El seu fons fotogràfic es custodia avui a l’Arxiu Municipal de Sant Cugat.