Superat el període de postguerra, comença l’època daurada del Celler que abasta tota una dècada: augmentarà la producció, assolint-se la xifra rècord de més d’un milió de litres de vi el 1960, i s’obtindran bons beneficis reduint el cost d’elaboració. Joan Cabanas realitza un nou reportatge el 1950, una exhibició de les instal·lacions acabades de remodelar i que permetran aquesta projecció. Es centra en els espais i la infraestructura de vinificació, sense la presència de cooperativistes ni treballadors. Mostra el nucli central del Celler conclòs, amb la imatge fixa que va arribar fins a l’enderroc parcial de 1993. S’hi observa la construcció de les darreres voltes de la sala d’elaboració (1948), que substitueixen els coberts d’uralita, i la coberta completa de la sala de les tines (1948-1950). S’han introduït també millores en el procés d’elaboració, com la instal·lació de les trepitjadores mecàniques per treure major rendiment de la verema.
JOAN CABANAS, 1950
