A partir dels anys seixanta comença el declivi de la vinya a Sant Cugat. El treball del camp és dur i dona cada cop menys beneficis. La ciutat inicia alhora un progressiu boom urbanístic i apareixen noves alternatives de feina a la indústria i els serveis. La producció anirà minvant fins que el 1987 es fa la darrera vinificació. Durant aquest període el Celler s’adapta a la situació donant servei als pagesos que havien començat a substituir la vinya per cereals, més profitosos a causa de l’augment de la ramaderia.