VILA DE
SANT CUGAT,
900 ANYS

La història del Sant Cugat que coneixem està lligada a l’existència del monestir. Fundat al segle IX, era en aquells anys el cenobi benedictí més meridional de la Marca Hispànica, a tocar de la frontera amb el món musulmà d’al-Andalus.
El que existia en aquells moments era un territori de poblament dispers, amb famílies assentades en petites explotacions pageses, propi de la societat agrícola d’aquella Europa medieval. Com a la resta del continent, passat l’any 1000 es va produir un clar creixement econòmic i demogràfic, i una reactivació del comerç i de la vida urbana. Això va significar la progressiva concentració d’habitatges a tocar del recinte monàstic.
Així es van consolidar dos nuclis contigus però diferenciats: el monestir i la vila. Això explica l’existència de dues esglésies: el temple dels monjos i la parròquia de Sant Pere d’Octavià, on s’atenia espiritualment als camperols. Sí, la vila va néixer al voltant de la parròquia que estava al lloc de l’actual mercat vell, convertint-se en el centre d’una nova vida local en auge constant, definida pel poblament concentrat.
L’any 1120, mentre els comtats catalans s’estenien sobre al-Andalus, la butlla que el papa Calixte II donava al monestir confirmant les seves propietats cita per primer cop «la vila del cenobi». Havia nascut ja, doncs, un nucli urbà a l’empara física i jurídica del monestir. 900 anys després, aquella petita vila pagesa depenent del monestir s’ha transformat en una ciutat de serveis dins un món global.