DE SERFS A CIUTADANS
La condició actual de ciutadà ha estat fruit d’un llarg procés de lluita pels drets i llibertats. Durant segles…
DE SERFS A CIUTADANS
La condició actual de ciutadà ha estat fruit d’un llarg procés de lluita pels drets i llibertats. Durant segles la vila i el terme de Sant Cugat van estar sotmesos al domini quasi absolut del monestir, que era el senyor de les terres del terme i a més hi exercia la jurisdicció.En el món feudal, la senyoria de la terra comportava per a la població un vincle personal i de servitud. Homes i dones havien d’estar al servei del monestir i eren sotmesos a càrregues i relacions abusives, com els mals usos medievals. La jurisdicció implicava l’exercici del poder: manar, cobrar taxes i tributs, jutjar i aplicar penes, ostentar el monopoli de serveis com el forn o la ferreria. El monestir va tenir la jurisdicció des de ben aviat. Es documenta ja al precepte que l’abat Odó va aconseguir el 986 del rei Lotari. Al segle XIII va afermar-la amb la creació jurídica del Castell d’Octavià, que l’equiparava a un castell jurisdiccional. El símbol més clar d’aquest poder a la vila va ser el costell.
A principis del segle XIX, el procés de revolució liberal que posa fi a l’antic règim senyorial i feudal allibera la vila del monestir. El 1811, durant les Corts de Cadis, aquest perd la jurisdicció. El 1835 el decret d’exclaustració dissol la comunitat de monjos. I el 1836 amb el decret de desamortització les propietats monàstiques passen a mans de l’Estat.
A partir d’ara la vila té via lliure per un major govern. El règim municipal, establert a Sant Cugat a partir del segle XV, pren ara més força i al fil de l’evolució política del país, anirà experimentant en competències, representativitat i incidència en la societat. Després d’un lent avanç cap a una major participació amb el sufragi universal, l’experiència de la segona república, l’horror de la guerra civil i la dictadura franquista, des del 1979 els santcugatencs i les santcugatenques poden participar plenament i elegir democràticament els seus representants.
SOTA LA JURISDICCIÓ DEL MONESTIR
El monestir va fixar el seu control sobre el territori gràcies al favor de reis i papes, si bé aquest control va anar variant en funció de la realitat política i de la contestació de la població. Va mantenir la jurisdicció civil fins el 1811, excepte durant unes poques dècades del segle XV, quan la població va aconseguir posar-se sota el control reial gràcies al privilegi que la reina Maria, l’esposa d’Alfons el Magnànim, va atorgar el 1423. La administració de la jurisdicció civil requeia en la figura del paborde major, un dels principals càrrecs monàstics i amb més terres al municipi: regulava en matèria d’ordre públic, defensa, salubritat, etc., jutjava qüestions menors, convocava la fira, etc. La jurisdicció criminal, centrada a l’entorn de la justícia per als delictes greus, va ser objecte d’intercanvi amb la monarquia i de batalla amb la vila, fins que va passar definitivament al rei.
LA FORÇA DEL MUNICIPI
El privilegi de la reina Maria del 1423 també va donar al consell general, el conjunt de caps de casa, el dret a un autogovern incipient: reunir-se pel seu compte, escollir jurats i tenir caixa comuna per gestionar qüestions col·lectives. Aquest règim va persistir, reformulat, fins la creació dels ajuntaments sota Felip V. En paral·lel a l’extinció del monestir el règim municipal va prendre més força. Al llarg del XIX el sufragi majoritàriament censatari, restringit a rendes altes, deixa el govern local en mans minoritàries de la pagesia benestant. No és fins l’esclat de la Segona República, el 1931, que la majoria republicana i rabassaire de Sant Cugat pren el control en un període tens i convuls, sota l’alcaldia de Roc Codó. El cop d’estat militar de 1936 aboca a una guerra civil i acaba amb aquest procés democratitzador. En neix un nou consistori amb els vicis i les mancances propis d’un règim dictatorial. Amb la democràcia actual el govern municipal desplega amb més força que mai les seves possibilitats.