El món medieval on neix la vila de Sant Cugat està marcat per la religió, que constitueix durant segles el marc mental i de valors totalment relacionat amb el poder, l’organització social i el coneixement. Així en una societat atemorida de Déu, els monjos, mediadors amb la divinitat, exercien una forta influència. Sant Cugat estava marcat per la seva presència propera, les processons monàstiques per la vila, l’adoctrinament a través dels sermons i la confessió per part del rectors de la parròquia de Sant Pere d’Octavià, nomenats pel monestir, l’obligació d’assistir a l’església monàstica a les grans festivitats.Però els canvis de mentalitat introduïts per la Il·lustració al segle XVIII, confrontant la raó amb creences atàviques, posen en qüestió l’ordre establert i els monestirs com a model exemplar. Davant aquests canvis, el monjo Benet de Moxó defensava als seus escrits la contribució monàstica a la societat. Però la fi dels monestirs era inevitable i el 1835 marca un punt d’inflexió. S’inicia gradualment una societat més laica, on la religió serà una opció personal.

Aquest procés secularitzador queda confirmat pel mateix destí d’alguns edificis del monestir. El claustre mateix acollirà temporalment, per exemple, la nova escola municipal, una sala de ball i el mateix ajuntament.

En el temps transcorregut des d’aleshores s’aniran desenvolupant nous valors i creences, que s’expressen i es fixen per diferent vies: l’escola, les entitats, la premsa, les tradicions, l’art i la literatura, les formes d’oci i joc. Moltes d’aquestes expressions han marcat generacions i han esdevingut icòniques a nivell local: les societats corals de La Lira i La Unió, el ball del Paga-li Joan, l’Escola Catalana del Tapís, l’activisme de la Festa de Tardor, etc. Avui, amb una ciutadania més formada i abocada al món que mai, assistim a una ràpida transformació que ens porta a la globalització des de la realitat local.