La vila va néixer com a senyoriu monàstic, sent una de les seves finalitats generar ingressos per al monestir. Durant segles, l’economia de la vila va ser bàsicament pagesa, i centrada en el conreu de la terra per a l’autoconsum, el pagament de les rendes, i un mínim d’intercanvi per accedir a productes manufacturats o importats. També s’hi van desenvolupar oficis adreçats a les necessitats bàsiques d’una comunitat rural, alguns dels quals sota monopoli del monestir. Així no hi van faltar ferrers, forners i carnissers, sastres, fusters, teixidors etc. El comerç va ser ben present a l’origen de la vila: al segle XII el monestir ja celebrava una fira anual i va obtenir el dret a mercat setmanal.A partir del segle XVIII, i sobretot al XIX, Sant Cugat s’especialitza fortament en la vinya a causa de la demanda exterior de vins i aiguardents. Es desenvolupen nous oficis a remolc seu, com el de boter, o els vinculats a la construcció que impulsa la bonança econòmica i permeten establiments com la Terrisseria Arpí. L’activitat comercial continua articulant-se entorn mercats i fires, com les de maig i setembre, orientades a la pagesia local.

Però a partir del 1887 la fil·loxera va arrasar la vinya santcugatenca. Es van poder replantar la meitat de les explotacions, i gràcies a iniciatives com el Celler Cooperatiu la viticultura va subsistir, però ja en retrocés gradual. S’inicia poc a poc i en paral·lel el Sant Cugat residencial i de l’estiueig, amb nous i més variats serveis i comerços.

Durant la dècada del 1960, en el marc del desarrollismo econòmic, es produeix una industrialització moderada. Des de la dècada del 1980, quan Sant Cugat es perfila com a municipi residencial, el creixement industrial net i d’alta tecnologia, i un sector de serveis potent, han situat la ciutat com un nou pol econòmic.