DE VILA RURAL A CIUTAT DE SERVEIS
La vila va néixer com a senyoriu monàstic, sent una de les seves finalitats generar ingressos per al monestir…
DE VILA RURAL A CIUTAT DE SERVEIS
La vila va néixer com a senyoriu monàstic, sent una de les seves finalitats generar ingressos per al monestir. Durant segles, l’economia de la vila va ser bàsicament pagesa, i centrada en el conreu de la terra per a l’autoconsum, el pagament de les rendes, i un mínim d’intercanvi per accedir a productes manufacturats o importats. També s’hi van desenvolupar oficis adreçats a les necessitats bàsiques d’una comunitat rural, alguns dels quals sota monopoli del monestir. Així no hi van faltar ferrers, forners i carnissers, sastres, fusters, teixidors etc. El comerç va ser ben present a l’origen de la vila: al segle XII el monestir ja celebrava una fira anual i va obtenir el dret a mercat setmanal.A partir del segle XVIII, i sobretot al XIX, Sant Cugat s’especialitza fortament en la vinya a causa de la demanda exterior de vins i aiguardents. Es desenvolupen nous oficis a remolc seu, com el de boter, o els vinculats a la construcció que impulsa la bonança econòmica i permeten establiments com la Terrisseria Arpí. L’activitat comercial continua articulant-se entorn mercats i fires, com les de maig i setembre, orientades a la pagesia local.
Però a partir del 1887 la fil·loxera va arrasar la vinya santcugatenca. Es van poder replantar la meitat de les explotacions, i gràcies a iniciatives com el Celler Cooperatiu la viticultura va subsistir, però ja en retrocés gradual. S’inicia poc a poc i en paral·lel el Sant Cugat residencial i de l’estiueig, amb nous i més variats serveis i comerços.
Durant la dècada del 1960, en el marc del desarrollismo econòmic, es produeix una industrialització moderada. Des de la dècada del 1980, quan Sant Cugat es perfila com a municipi residencial, el creixement industrial net i d’alta tecnologia, i un sector de serveis potent, han situat la ciutat com un nou pol econòmic.
LA VIDA RURAL
L’explotació agrícola del territori s’intensifica al llarg dels segles, però el ventall de conreus i les tasques del camp varien poc. La tradició mediterrània i la facilitat d’emmagatzematge a llarg termini afavoreixen el conreu del cereal – especialment blat, però també ordi, espelta, … – i de la vinya. En menor mesura hi ha també espai d’horta, una mica d’olivera, ramaderia i explotació del bosc. Els productes manufacturats i les fires i mercats, centrats a la vila, estan orientats a l’activitat pagesa local.
MÉS ENLLÀ DELS CAMPS
EL CICLE DEL CEREAL
EL CICLE DE LA VINYA
PRODUCTES I MERCATS
LA CIUTAT DE SERVEIS
El ventall d’activitats que es desplega a mesura que la vida rural queda enrere es va ampliant i diversificant. Al primer terç del segle XX tenim comerç i restauració orientats a veïns i estiuejants, ram de la construcció per abastar el creixement urbà, petita indústria del sector tèxtil i de l’alimentari. La industrialització dels anys 60 introdueix fàbriques de pes entre les quals destaca Condiesel, dedicada a l’automoció. A les darreres dècades l’impuls prové d’un teixit empresarial variat, des de pimes a multinacionals que fixen aquí la seu corporativa, dedicat als serveis – banca, assegurances – i sectors d’innovació principalment tecnològics i farmacèutics.